Philippe Jaccottet, revirat liurament
Arbres, trabalhadors tenaces
Qu’ajustatz pauc a cha pauc la tèrra
Aital lo còr enduraire
bensai espurga
Servarai pels uèlhs
una rojor de ponent mai que d’alba
crida non pas del jorn mas de la nuèch
flam que vòl que l’esconda la nuèch
Aurai engravat sus ieu lo senhal
de languison de la nuèch
quand la traversèssi
amb un fauç de lach
I aurà sempre dins mon uèlh pr’aquò
Una invisibla ròsa de planh
coma quand al dessús d’un lac
a passat l’ombra d’un aucèl
E de nívols plan naut dins l’aire blau
que son de tufas de glaç
la vapor de la votz
qu’escotas per tot jamai suauda