L’emperit verdejarà, e lo verdejant deperirà

MULTA RENASCENTUR QUÆ JAM CECIDERE CADENTQUE

QUÆ NUNC SUNT IN HONORE VOCABULA, SI VOLET USUS:

QUEM PENES ARBITRIUM EST, ET JUS, ET NORMA LOQUENDI.

Oraci, De arte poetica, v. 70
PLAN MOTS TORNARÀN NÀISSER QUE JA S’AVALIGUÈRON, 
PLAN S’AVALIRÀN QUE ARA SON EN ONOR, BASTE QUE L’US ZÒ VÒLGUE, 
EL, ARBITRI SUPRÈM, JUTGE E REGULATOR DEL LENGATGE

Zò dire tot, lo parlar net e clar

παρρησία (πᾶν + ῥῆσις)

La parresia es una activitat verbala dins la quala un locutor exprimís la siá relacion personala amb la vertat, e arrisca sa quita vida perque coneis que dire la vertat es un dever per ajudar los autres (o se meteis) a viure milhor. Dins la parresia lo locutor usa de la siá libertat e causís lo parlar net e clar en plaça de la persuasion, la vertat en plaça de la falsetat o del silenci, lo risc de morir en plaça de la vida e de la seguretat, la critica en plaça de de la lausenja, e lo dever moral en plaça dels seus interèsses o de l’apatia morala.

Michel FOUCAULT, Lo coratge de la vertat, citat per Francesco Paolo Adorno,  « La tâche de l’intellectuel » in Foucault Le courage de la vérité, coordonat per Frédéric GROS, Paris, PUF, 20122, p.53

Joan Calvin

S’agís pas tant de concebre que i a un Dieu, mas puslèu de comprendre al seu subjècte çò que nos concernís, en soma çò util a la siá glòria,

CALVIN, Institucion de la religion crestiana (1559), I, 2, 1

Or lo primièr vici, e coma la raiç del mal, foguèt, qu’en lòc de cercar Jèsus Crist en la siá Paraula, en los seus sacraments, e en las siás gràcias espiritualas, lo mond, segon la siá costuma, s’es divertit de las siás raubas, camisas e ropa

CALVIN, Avertiment subre las relicas (1543), Òbras Completas, Paris, Gallimard, 2009, p. 389

Sunt etiam permulti qui Dei misericordiam sic concipiunt, ut quam minimum consolationis inde recipiant. Simul enim misera anxietate constringuntur, dum dubitant an misericors sibi sit futurus; quia illam ipsam, de qua persuasissimi sibi videntur, clementiam nimium exiguis finibus terminant. Etenim ita secum reputant, magnam quidem eam esse et copiosam, effusam in multos, obviam omnibus et paratam; sed incertum esse an ad se quoque perventura sit, vel potius an sint ad eam perventuri. Haec cogitatio, quum in medio cursu resistat, dimidia tantum est.

Son quitament nombroses los que concebon la misericòrdia de Dieu tala que ne receban pas qu’un minimum de solaç.

CALVIN, Institutio Christianae religionis III, II, 15 (CO, t. 2, col. 410s)

Dieu o Paire Nadal

Òu, òme! Ièr qu’èra la candilièra, qué nos venes parlar de Mossur Nadal?

Schjoedt e los seus collègas (2009) an explorat los patrons d’activacion neuronala en cò de participants daneses fortament religioses quand aqueles adreçavan quora una pregària a Dieu (un agent subrenatural real, segon aqueles participants) quora un vòt al Paire Nadal (un agent subrenatural qu’existís pas, segon los participants). Respècte als vòts adreçats al Paire Nadal, la pregària a Dieu produsiá una activacion particularament fòrta dins la joncion temporoparietala, la region temporopolara, lo còrtex prefrontal median anterior e lo precùneus – dich d’un autre biais – dins totas las regions associadas a la percepcion mentala (veire p. ex. Castelli,, Frith, Happe e Frith, 2002). Aqueles autors an brèvament resumit las implicacions d’aqueles resultats en declarant que, per quant als cresents, « adreçar una pregària a Dieu es una experiéncia intersubjectiva comparabla amb una interaccion interpersonala “normala”. »

Psychologie de la religion, De la théorie au laboratoire, dir. V. SAROGLOU, Louvain, De Boeck, 2015, p. 76

Sens e religion

Cap autre sistèma de sens es pas tant audaciós dins sa capacitat proclamada de provesir un sentit de significança. Lo sens es encastat dins lo caractèr sacrat de la religion, de mòde que ensenha la visada ultima de l’umanitat – dins la tradicion judeocrestiana, per exemple, aimar e adorar Dieu.

– Ralph W. HOOD Jr., Peter C. HILL, Bernard SPILKA (20009, p. 16)