Alfred Sauvy e Jr 14,12

Alfred Sauvy se referiá a las Moiras, o puslèu – çò disiás las Tres Parcas per evocar a la guèrra, la malafam e la marrana. Lo profèta Jeremias fa pas referéncia a cap Moira o Parca, mas mençona ben en Jr 14,12 çò que lo demograf apèla las tres surmortalas.

Jr 14, 12b
חֶרֶב gladi, espasa
רָעָב famina, malafam
דֶּבֶר marrana, epidèmia

 בַּחֶ֙רֶב֙ וּבָרָעָ֣ב וּבַדֶּ֔בֶר אָנֹכִ֖י מְכַלֶּ֥ה אֹותָֽם

« Les famines aiguës, meurtrières, ont disparu, ainsi que les grandes épidémies. Les guerres et massacres traditionnels ont fait place à une relative police. Ainsi, les trois Parques surmortelles qui s’ajoutaient à la mortalité normale (elle-même en régression) ont à peu près cessé leur action.»

« La croissance accélérée de la population ne sera peut-être qu’un phénomène provisoire », Le Monde diplomatique,‎ 1r de mai de 1963 

Cap universal non es substància

Aristot. Met. 10 1053b

εἰ δὴ μηδὲν τῶν καθόλου δυνατὸν οὐσίαν εἶναι, καθάπερ ἐν τοῖς περὶ οὐσίας καὶ περὶ τοῦ ὄντος εἴρηται λόγοις, οὐδ᾽ αὐτὸ τοῦτο οὐσίαν ὡς ἕν τι παρὰ τὰ πολλὰ δυνατὸν εἶναι(κοινὸν γάρ)ἀλλ᾽ ἢ κατηγόρημα μόνον, δῆλον ὡς οὐδὲ τὸ ἕν: τὸ γὰρ ὂν καὶ τὸ ἓν καθόλου κατηγορεῖται μάλιστα πάντων. ὥστε οὔτε τὰ γένη φύσεις τινὲς καὶ οὐσίαι χωρισταὶ τῶν ἄλλων εἰσίν, οὔτε τὸ ἓν γένος ἐνδέχεται εἶναι διὰ τὰς αὐτὰς αἰτίας δι᾽ ἅσπερ οὐδὲ τὸ ὂν οὐδὲ τὴν οὐσίαν.

L’amistat

Est enim amicitia nihil aliud nisi omnium divinarum humanarumque rerum cum benevolentia et caritate consensio. Cicero, De Amicitia 6,20

Car l’amistat es pas res mai que lo consentiment en totas causas, divinas e umanas, amb benvoléncia e affeccion.

Amor enim, ex quo amicitia nominata est, princeps est ad benevolentiam conjugendam. Cicero, De Amicitia 8, 26

Car l’amor, dont l’amistat trai lo seu nom, es lo principi d’unir la benvoléncia.

Aimar las trudas, aimar lo propdan

“Non sic debemus amare homines, quomodo audimus gulosos dicere: amo turdos. Quæris quare? Ut occidat , et consumat. Et amare se dicit, et ad hoc illos amat ut non sint, ad hoc amat u perimat. Et quidquid ad cibandum amamus, ad hoc amamus, ut illud comsumatur, et nos reficiamur. Numquid sic amandi sunt homines, tanquam consumendi? Sed amicitia quædam, benevolentiæ est, ut aliquando præstemus eis quos amamus. Quid, si non si quod præstemus? Sola benevolentia sufficit amanti. Non enim optare debemus esse miseros, ut possimus exercere opera misericordiæ.” Sant Augustin, In epistolam Ioannis ad Parthos 8,5

Pensadas brueissalhièras

Se l’art no serviá de res, seriá permés.

Lo particular e l’universal se cèrcan brega coma amoroses que s’entrebaian.

Las mespresas lo fan, 
lo mesprètz lo desfa.
Amor que s'entend
Tanlèu part al vent.
Parla-en-chimpa
encontrèt
Fa-la-chincha.

Parla-en-chimpa
chimpèt.

Fa-la-Chincha
chinchèt.

E chimpa que chimparà,
chincha que chincharà,

Parla-en-chimpa s'enchipra,
Fa-la-chincha s'enchincha.

Sempre vira l’imposicion cultural a una cultura de l’impostura, a una cultura de l’engana e del clichat. Pontife e ponciu se fan la ronda coma lo lop e lo rainal. Qual n’es la lèbre?

L’imposicion son acordalhas que li mancan pas d’esposaires.

Приспособление | L’Adaptacion

– Знаете ли, за что вы ему аплодировали?

Sabes perqué l’as aplaudit?

-‘ спросил Аркадий Николаевич и тут же ответил: 

demandèt (Arkady Nikolayevich) Tortsov, e respondèt de seguida:

– За то, что он нашел хорошее приспособление и удачно выполнил его.

pel fach qu’a trobat una bona adaptacion, e l’a realisada amb succès.

Этим словом – приспособление – мы впредь будем называть как внутренние, так и внешние ухищрения, с помощью которых люди применяются друг к другу при общении и помогают воздействию на объект.

D’ara endavant utilizarem aqueste mot per designar l’engenh, a l’encòp intèrn e extèrn, que las personas aplican per ajustar lor comunicacion un amb l’autre, e aital influénciar lor objècte. 

– Что значит: “применяются”?

Qué vòl dire: “ajustar”?

чтоб уйти с урока раньше времени, он применился с помощью ухищрения,- объяснил Торцов.

[Vòl dire çò que ven de far Vanya.] A aplicat son engenh per daissar la liçon abans ora. Expliquèt Tortsov.

– По-моему, он просто разыграл нас! – возразил кто-то.

Segon ieu, s’es trufat de nautres! objectèt quauqu’un.

Tèxt de Konstantin Stanislavski,  Lo Trabalh de l’actor, L’actor se prepara, mercés http://k-stanislavski.ru/prisposoblenie.html

Lo coratge creatiu

“Ai tractat dins los darrèrs paragrafs d’aquels que lor coratge creatiu los rend capables d’exprimir lo desespèr existencial. Pas plan mond son creatius. Mas i a una actitud existencialista apelada cinisme. Un cinic uèi es pas la meteissa persona que los Grècs apelàvan d’aquel tèrme. Pels Grècs lo cinic èra un critic de la cultura contemporanèa sus la basa de la rason e de la lei naturala. Aquel èra un racionalista revolucionari, un seguidor de Socrates. Los cinics modèrnes son pas dispausats a seguir qual que siá. An pas cap cresença en la rason, cap critèri de fe, cap valors, cap responsa a la question del sens. Ensajan d’aflaquir quina nòrma que siá. Lor coratge s’exprimís pas d’un biais creatiu mas a travèrs lor fòrma de vida. Regetan quina solucion que lor privarián de lor libertat de regetar çò que vòlan regetar. Los cinics son solitaris encara qu’ajan besonh de companhiá per tal de mostrar lor solitud. Lor mancan a l’encòp significacions preliminaras e una significacion ultima, e per consequéncia son predas facilas de l’ànsia neurotica. Una afirmacion de se plan compulsiva e un abandon de se plan fanatic son expressions del coratge noncreatiu d’èsser se.” – Paul TILLICH, Lo Coratge d’èsser

TILLICH Paul, The Courage to be, Yale University Press, New Haven & London, 1980, 197p. Traduccion p. 150-151