Òu, òme! Ièr qu’èra la candilièra, qué nos venes parlar de Mossur Nadal?
Schjoedt e los seus collègas (2009) an explorat los patrons d’activacion neuronala en cò de participants daneses fortament religioses quand aqueles adreçavan quora una pregària a Dieu (un agent subrenatural real, segon aqueles participants) quora un vòt al Paire Nadal (un agent subrenatural qu’existís pas, segon los participants). Respècte als vòts adreçats al Paire Nadal, la pregària a Dieu produsiá una activacion particularament fòrta dins la joncion temporoparietala, la region temporopolara, lo còrtex prefrontal median anterior e lo precùneus – dich d’un autre biais – dins totas las regions associadas a la percepcion mentala (veire p. ex. Castelli,, Frith, Happe e Frith, 2002). Aqueles autors an brèvament resumit las implicacions d’aqueles resultats en declarant que, per quant als cresents, « adreçar una pregària a Dieu es una experiéncia intersubjectiva comparabla amb una interaccion interpersonala “normala”. »
Psychologie de la religion, De la théorie au laboratoire, dir. V. SAROGLOU, Louvain, De Boeck, 2015, p. 76
